Un dels objectius principals del projecte LIFE MIDMACC és la implementació i el seguiment de diferents mesures de gestió del paisatge que millorin l’adaptació al canvi climàtic i el desenvolupament socioeconòmic de la muntanya mitjana de la Rioja, l’Aragó i Catalunya. Una d’aquestes mesures d’adaptació és l’aplicació de gestió forestal per a la prevenció del risc d’incendi i el seu manteniment amb ramaderia extensiva, que es realitzen en dues regions d’estudi, a l’Aragó i a Catalunya.
A Catalunya, aquesta experiència pilot s’està realitzant en un alzinar del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, a la finca de Requesens, la Jonquera (Alt Empordà). S’ha escollit aquesta localització per diverses raons: l’alzinar és una de les espècies més representatives de la muntanya mitjana Mediterrània costanera; la zona és altament vulnerable al risc d’incendis i en l’incendi de l’Alt Empordà de 2012 es va quedar a les portes de cremar gràcies a un canvi sobtat en la direcció del vent; gairebé no s’ha realitzat cap gestió forestal en els últims 50 anys; és un lloc de fàcil accés i que compte amb l’interès i disponibilitat de la propietat.
L’experiència pilot de Requesens s’ha realitzat en una parcel·la d’una hectàrea d’alzinar. La gestió s’ha fet seguint els criteris del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), s’ha reduït la densitat d’alzines deixant els exemplars més grans i dominants, obrint la fracció de cabuda coberta en un 50% aproximadament. S’ha tallat el sotabosc, retirat els troncs i les branques, i eliminat les restes de tallada. A continuació, s’ha realitzat una sembra a eixam d’una barreja de llavors que permeti recuperar la pastura a la zona d’alzinar.
A més d’aquesta actuació de gestió forestal, i amb l’objectiu de millorar el rendiment econòmic de la finca i la seva sostenibilitat futura, s’ha recuperat un antic camp de pastures, d’unes tres hectàrees de superfície. En aquest camp s’ha estassat el sotabosc, tallat alguns arbres, recuperat les feixes i fet un llaurat poc profund, per no trencar l’estructura del sòl. Desprès s’ha realitzat una sembra directa mecanitzada amb una barreja tipus P3 (dàctil, raigràs anglès, raigràs italià, trèvol blanc), juntament amb festuca alta. A més, s’ha recuperat una zona de terrasses d’aproximadament dues hectàrees, en un Punt Estratègic de Gestió (PEG) dins una Zona d’Actuació Prioritària (ZAP). És aquesta zona s’ha realitzat una sembra manual amb una barreja de raigràs, dàctil i userda.
Les següents imatges han estat preses al febrer de 2020, i es pot observar l’estat de les tres parcel·les. Un cop establert la pastura i llest per a l’entrada del ramat, aquestes parcel·les es dividiran en diferents sub-parcel·les on es realitzaran diferents assajos en funció del nombre de vaques i de dies que romanguin en cada sub-parcel·la, realitzant el seguiment d’una sèrie d’indicadors i variables al llarg de 4 anys. Aquest seguiment ens permetrà avaluar d’una banda, en un futur, si les actuacions realitzades redueixen la vulnerabilitat de l’alzinar als impactes del canvi climàtic. D’altra banda, ens permetrà avaluar quins tipus d’actuacions i de maneig del ramat ajuden a millorar la rendibilitat i sostenibilitat de la finca a curt i mig termini.
